Un pressupost d’IA s’avalua preguntant quin procés canvia, quant costa avui aquest procés, com es mesurarà abans i després i què passa si la peça s’equivoca. Si no respon aquestes quatre preguntes, està venent tecnologia, no resultat.
Cada setmana arriben a les pimes propostes de xatbots, agents, automatitzacions i «projectes d’IA». Moltes són serioses. Però gairebé totes es presenten igual: una demostració que impressiona, una llista de funcionalitats i un preu. El que falta gairebé sempre és l’únic que importa a qui paga: què canviarà a l’empresa i com es demostrarà.
Aquestes deu preguntes surten del Mètode ACTIAE BUSINESS©, que fem servir en els nostres propis projectes. Serveixen per comparar propostes i per no signar el que no s’entén, també si la proposta és nostra.
Primer: quin problema resol
1. Quin procés concret canvia?
No «millorar l’atenció al client» ni «digitalitzar l’empresa». Un procés amb nom, principi i final: respondre les peticions de pressupost que arriben per correu, passar els albarans al programa de facturació. Si el pressupost comença per l’eina i no pel procés, és el primer senyal.
2. Quant costa avui aquest procés, i quantes vegades passa?
Hores per repeticions per cost de l’hora, més el que costen els errors. I el comptador: quantes vegades passa l’any. Sense aquesta xifra és impossible saber si el preu és raonable. T’expliquem com treure-la a com calcular el retorn d’una automatització.
3. Per què aquesta peça i no una de més senzilla?
Si davant la mateixa entrada la resposta correcta és sempre la mateixa, n’hi ha prou amb una regla i no cal IA. Si el problema el resol un programa que ja pagues, ben configurat, aquesta és l’opció més rendible. Un bon proveïdor t’explica per què descarta les opcions més barates. Ho veiem a agent, assistent o automatització.
Segon: quant costa de debò
4. Què inclou l’esforç total del primer any?
Quatre partides, i totes quatre han d’aparèixer: implantació, quotes i llicències de dotze mesos (no d’un), hores del teu propi equip per explicar, provar i corregir, i una reserva per a imprevistos. Les hores internes són les que més s’obliden i les que més sorprenen.
5. Quin resultat s’espera, i amb quin marge?
Un resultat seriós es dona en forquilla, de mínim a màxim, amb les hipòtesis escrites. Una xifra única i rodona —«estalviaràs un tant per cent»— sense empresa, sense data i sense línia de base no demostra res. I la decisió es pren amb el mínim: si només surt a compte amb el màxim, no surt a compte.
Tercer: com es demostrarà
6. Com es mesurarà abans i després?
El pressupost ha de dir quin indicador es mesura, quant val avui (el moment zero) i en quina data es fa el segon mesurament. I es mesura amb la mateixa fórmula i el mateix comptador les dues vegades. Si es canvia la manera de mesurar entre una passada i l’altra, la prova desapareix.
7. Qui respon del resultat?
No qui construeix la peça, sinó qui respon que el procés millori. Hi ha d’haver un únic responsable del resultat per la teva banda, amb nom, i un interlocutor responsable per la del proveïdor. Un projecte sense responsable del resultat acaba sent un projecte de tecnologia.
Quart: què passa quan alguna cosa falla
8. Què passa si la peça s’equivoca?
Pregunta quins errors pot cometre, amb quina freqüència i si es poden desfer. Diners que surten, un missatge que arriba a un client o un compromís de preu no tenen marxa enrere: aquí una persona ha de revisar abans que surti res. I si la proposta és un agent que actua sol, demana’n la frontera de delegació per escrit: què proposa, què executa i amb quins límits numèrics, què té prohibit i quan avisa una persona.
9. Com es posa en marxa i qui la vigila després?
Una peça no s’encén de cop: primer treballa en paral·lel sense que es faci servir el seu resultat, després amb una persona revisant totes les sortides i només al final treballa sola, amb revisions per mostreig. I després necessita un responsable i una freqüència de revisió. Una peça sense vigilància mor en pocs mesos, gairebé sempre perquè alguna cosa canvia a sota sense avisar.
10. Quines dades toca, i què queda a casa si es retira?
Quines dades fa servir la peça, amb quina finalitat, on es processen, qui hi accedeix i què queda registrat, escrit abans de posar-la en marxa. I la pregunta que gairebé ningú no fa: si demà es retira la peça o es canvia de proveïdor, què es queda l’empresa. El procediment ordenat, la dada neta i el coneixement del procés s’haurien de quedar sempre.
Per a les qüestions de protecció de dades i de normativa d’IA que afectin el teu cas concret, consulta el teu assessor jurídic. Aquest article no és assessorament legal.
Senyals d’alerta en un pressupost d’IA
- Comença per l’eina o pel model, no pel procés.
- Promet percentatges d’estalvi sense la teva xifra de partida.
- No diu què queda fora de l’abast.
- Compta les quotes d’un mes, no d’un any.
- Compta com a estalvi hores que ningú no ha decidit en què es reinverteixen.
- No hi ha ningú responsable de vigilar la peça quan ja funciona.
- Proposa un agent on n’hi havia prou amb una regla, o on l’error no té marxa enrere.
- No preveu cap mesurament després de la posada en marxa.
Demana al proveïdor que et digui què et recomanaria no automatitzar de la teva empresa i per què. Qui sap dir que no amb arguments sol saber també quan dir que sí. Ho expliquem a quan no cal automatitzar un procés.
Com fer servir aquestes preguntes
No cal que el pressupost les respongui totes en la primera versió. Però sí que el proveïdor les pugui respondre a la reunió, sense embuts, i deixar-les per escrit abans de signar. Si les respostes arriben amb vaguetats, demana que es concretin. I si dues propostes arriben amb preus molt diferents, compara-les amb aquestes deu preguntes abans que amb el preu: moltes vegades la diferència és en el que una de les dues no inclou.
Si prefereixes que ho revisem amb tu, el nostre servei de consultoria comença amb un diagnòstic gratuït.
Llegir un pressupost, saber què preguntar abans de signar i jutjar el que muntin altres forma part de DISCENS, el Grau I del Mètode ACTIAE BUSINESS©. Si, a més, has de dirigir la construcció, ARTIFEX, el Grau II, és el curs complet. El material del curs és en castellà.
Preguntes freqüents
Com s’avalua un pressupost d’intel·ligència artificial?
Preguntant quin procés canvia, quant costa avui aquest procés, com es mesurarà abans i després i què passa si la peça s’equivoca. Si no respon aquestes quatre preguntes, està venent tecnologia, no resultat.
Què ha d’incloure el cost d’un projecte d’IA?
La implantació, les quotes i llicències de dotze mesos, les hores del teu propi equip i una reserva per a imprevistos. Les hores internes són la partida que més s’oblida.
Com triar un proveïdor d’IA per a una pime?
Per com respon les preguntes de procés, cost, mesurament, errors i vigilància, no per la demostració. Un bon senyal és que sàpiga dir què no convé automatitzar i per què.
És fiable una promesa d’estalvi en percentatge?
Només si ve amb la xifra de partida de la teva empresa, la fórmula de mesurament i la data del segon mesurament. Una xifra rodona sense empresa, sense data i sense línia de base no demostra res.





