Es compara el que costa avui la feina manual l’any amb el que costa canviar-la, i el resultat s’expressa en mesos de recuperació. El cost d’avui és hores per repeticions per cost de l’hora, més el que costen els errors. I es calcula sempre amb l’estimació prudent, mai amb l’optimista.
Gairebé totes les propostes d’automatització o d’IA porten una xifra d’estalvi. Molt poques porten el càlcul al darrere. I quan el porten, sol estar inflat pels mateixos tres o quatre errors de sempre: hores que ningú no reinvertirà, facturació comptada com si fos marge o quotes que només es compten un mes.
Aquest article explica com es fa el compte al Mètode ACTIAE BUSINESS©, amb un exemple, perquè el puguis fer tu abans de signar res.
Pas 1 · El que et costa avui el procés
És l’impacte: els diners que el procés consumeix cada any tal com es fa ara. Té dues parts:
- Hores: hores que es triga cada vegada (minuts ÷ 60) × vegades que passa l’any × cost per hora del perfil que ho fa (cost empresa, no salari brut).
- Errors: errors l’any × el que costa cadascun (refer, retornar, perdre un client, pagar una penalització).
La clau és el comptador: quantes vegades passa l’any. Si no ho saps, aquesta és la primera millora que cal fer, abans que qualsevol automatització. Un procés sense comptador no és candidat.
Pas 2 · El que costa canviar-lo
És l’esforç, i també va en euros. Té quatre partides que gairebé mai no apareixen juntes en un pressupost:
- Implantació externa: consultoria, desenvolupament, configuració.
- Quotes i llicències de dotze mesos, no d’un.
- Hores del teu propi equip dedicades a implantar-ho, al cost de la seva hora.
- Una reserva per a imprevistos, perquè sempre n’hi ha.
La tercera partida és la que més s’oblida i la que més fa mal: el temps de la teva gent per explicar el procés, provar la peça i corregir-la també costa diners.
Pas 3 · Els mesos de recuperació
Amb les dues xifres, la pregunta que importa a una direcció es respon amb una divisió:
Mesos = esforç ÷ estalvi mensual
Si hi ha, a més, un cost específic d’esperar —un client en risc, una data que no es mou—, se suma a l’estalvi mensual i el termini s’escurça. És el que el mètode anomena urgència, i també s’expressa en euros per mes d’espera.
Com a referència, el mètode demana que una primera versió es pugui recuperar en dotze mesos o menys, calculada amb l’estimació prudent. Si no hi arriba, no es descarta: es retalla fins que hi arriba.
Un exemple, pas a pas
Exemple il·lustratiu amb xifres inventades per mostrar el càlcul. No és un cas de client. Una empresa prepara pressupostos a partir de peticions que arriben per correu:
| Dada | Valor de l’exemple |
|---|---|
| Pressupostos l’any (comptador) | 720 |
| Temps per pressupost avui | 35 minuts |
| Temps per pressupost després (estimació prudent) | 10 minuts |
| Cost empresa per hora | 30 € |
| Errors l’any i cost de cadascun | 12 errors × 150 € |
| Reducció d’errors esperada (prudent) | La meitat |
| Destinació de les hores alliberades | Decidida i escrita: seguiment comercial dels pressupostos enviats |
Estalvi anual. Com que la destinació de les hores està decidida i escrita, compten com a estalvi. S’estalvien 25 minuts en cadascun dels 720 pressupostos: 300 hores l’any × 30 € = 9.000 €. Els errors baixen a la meitat: 900 € més. Total prudent: 9.900 € l’any, uns 825 € al mes.
Esforç. 4.000 € d’implantació, 720 € de quotes (60 € al mes durant dotze mesos), 1.200 € d’hores internes (40 hores × 30 €) i 900 € de reserva per a imprevistos (import inventat per a l’exemple): 6.820 €.
Mesos de recuperació. 6.820 € ÷ 825 € ≈ 8,3 mesos. Passa la referència de dotze mesos amb l’estimació prudent, així que és un bon candidat. Amb l’optimista sortiria millor, però aquesta xifra no es fa servir per decidir.
El punt d’equilibri: quantes vegades ha de passar
El mateix compte llegit a l’inrevés respon la pregunta «a partir de quantes vegades l’any surt a compte?». Es divideix l’esforç anualitzat entre el que s’estalvia cada vegada que el procés passa.
A l’exemple, cada pressupost estalvia 12,50 € de temps i uns 1,25 € d’errors: 13,75 €. Aleshores 6.820 € ÷ 13,75 € ≈ 496 pressupostos l’any. L’empresa en fa 720, així que és per sobre. Amb 300 l’any no compensaria muntar una peça pròpia; caldria buscar si cap en alguna cosa que ja existeix. Per això el volum baix és una de les situacions de quan no cal automatitzar un procés.
Les regles que eviten inflar el càlcul
- Si només surt a compte amb l’estimació optimista, no surt a compte. Es decideix amb el mínim; el màxim només serveix per no endur-se sorpreses.
- Si el temps alliberat no té destinació decidida, no compta com a estalvi. A l’exemple, les 300 hores compten només si està escrit a què es dedicaran: més pressupostos, seguiment comercial o evitar una contractació prevista. Les hores que ningú no reinverteix no són diners.
- Mai no es compta la facturació, només el marge que deixa. Vendre 100.000 € més amb un marge del 30 % aporta 30.000 €, no 100.000 €. És l’error que més càlculs infla al mercat.
- Cada euro entra una sola vegada. Si el temps d’una persona ja compta com a hores estalviades, no torna a comptar com a errors evitats.
- Cada xifra diu d’on surt. Mesurada, estimada o hipòtesi. Cap dada de referència externa no entra al càlcul: es fan servir els números de la teva empresa.
Perquè una xifra de resultat sense empresa, sense data i sense línia de base no demostra res. Desconfia de les xifres rodones. El que sí que val és el mecanisme: es mesura abans, es fa i es torna a mesurar amb la mateixa fórmula i el mateix comptador.
I quan el projecte ja està en marxa
El càlcul previ és una hipòtesi. La prova arriba amb el segon mesurament, en una data fixada des del principi. Si l’estalvi real queda per sota del previst, això també és informació: s’ajusta la peça, es retalla o es retira. El que no es fa és canviar la manera de mesurar perquè surti millor.
Si estàs comparant diverses propostes, aquests comptes són també la base de com avaluar un pressupost d’IA. I si tens diversos processos candidats, l’ordre surt d’aplicar el mateix compte a tots: ho expliquem a quins processos cal automatitzar primer.
Posar xifra als teus processos, ordenar la cartera amb els tres comptes i mesurar abans i després és part de DISCENS, el Grau I del Mètode ACTIAE BUSINESS©, i es practica sobre processos reals de la teva empresa. El material del curs és en castellà.
Preguntes freqüents
Com es calcula el retorn d’una automatització?
Es calcula el que costa avui el procés l’any (hores per repeticions per cost de l’hora, més errors), el que costa canviar-lo (implantació, quotes de dotze mesos, hores internes i imprevistos) i es divideix l’esforç entre l’estalvi mensual per obtenir els mesos de recuperació.
Quant hauria de trigar a recuperar-se una automatització?
Com a referència del Mètode ACTIAE BUSINESS©, una primera versió s’ha de recuperar en dotze mesos o menys, calculada amb l’estimació prudent. Si no hi arriba, es retalla l’abast.
Les hores estalviades compten sempre com a estalvi?
No. Només compten si el temps alliberat té una destinació decidida i escrita. Les hores que ningú no reinverteix no són diners.
Què és el punt d’equilibri d’una automatització?
És el nombre mínim de vegades l’any que ha de passar el procés perquè compensi: l’esforç anualitzat dividit entre l’estalvi per repetició.





